Viure a Gràcia, un dret? un luxe?

1-D_Cafe_Face

Un dels objectius que vam escollir per aquest curs és l’habitatge. Pensem que és un tema central de les problemàtiques del barri, ja que sense solucions per un habitatge accessible i assequible la resta de qüestions s’agreugen, i es consoliden tendències de transformació socioeconòmiques com la gentrificació.

Per tal d’establir quins són els objectius que vol assolir la Plataforma Gràcia Cap on Vas en aquest àmbit, volem tenir clars quins són els problemes concrets: habitatges o solars buits, falta de lloguer social, pisos turístics, obra nova i especulació… I a partir d’aquí, decidir quines solucions proposem i quines eines i accions utilitzem.

I per això vam convocar un debat/taller el dimarts 1 de desembre, on vam discutir de tots aquests temes, juntament amb la participació d’experts, la Col, Raons Públiques, Celobert i Sostre Cívic.

Us deixem fotos de l’acte i un vídeo de Gràcia Món, i al final el resum de tot el que es va parlar.

Gràcies a tothom que va participar!

 

 

CONCLUSIONS TALLER HABITATGE

Viure a Gràcia, dret o luxe?

A. PERSONES

TURISME
Diagnòstic Propostes
Nous residents temporals, europeus jove, estudiants Erasmus Fomentar lloguer a estudiant/Erasmus amb famílies amb habitacions lliures o que visquin soles (gent gran)
Rotació del lloguer, dificultat de cohesionar el teixit social Fomentar altres barris per Erasmus/lloguer rotatori on pugui ser una oportunitat
Persones amb poder adquisitiu alt, classe mitjana-alta Sabotatge a la “marca gràcia” entesa com a efecte crida de les elits
Canvi d’ús de l’habitatge, usos turístics Regulació restrictiva de l’habitatge d’ús turístic a la ciutat i creixement 0 a la Vila
Aïllament, recuperar xarxes veïnals Habitatges tutelats per persones gran amb gestió comuna
ESPECULACIÓ
Diagnòstic Propostes
Mobbing Visibilitat + Denúncia
Gent gran amb renta antiga. Es venen els pisos quan ja no hi viuen. Tempteig i retracte
Informació proactiva als veïns
Adaptar l’espai públic a les necessitats de les persones

 

PREU HABITATGE-COMPRA
Diagnòstic Propostes
Relació qualitat-preu molt baixa Legislació que reguli preu màxim per tipus de pis i ubicació
Els pisos nous es compren per persones amb més poder adquisitiu Limitar preu de compra i preu del sòl
La població nascuda al barri ha de marxar Convertir pisos buits (sobretot dels bancs) en protecció oficial. D’aquesta manera, indirectament el mercat lliure baixaria
PREU HABITATGE-LLOGUER
Diagnòstic Propostes
Condicions del lloguer (pocs anys, etc.) Promoció alternatives accés a l’habitatge (format “Fira Habitatge”)
S’ha de compartir pis si es vol continuar Regulació preu màxim lloguers
Poca valoració dels llogaters per part del propietari (cuidar al llogater) Sindicat de llogaters en defensa dels seus drets i contra el mobbing i registre dels casos de mobbing.
Informació abús sub-lloguer Vendre pis amb obligació de residir
Població nova que sub-arrendar sense conèixer el valor Campanya conscienciar veïnat problemàtiques lloguers

Altres diagnòstics: l’habitatge està pensat per franges d’edat concretes i tipus de famílies i maneres de viure, l’habitatge no està adaptat a les persones (nens, gent gran, etc.)

B. PARC HABITATGE

Diagnosi Propostes
1. Parc antic:
Problemes d’eficiència energètica. Molts habitatges de lloguer no tenen certificat energètic.
Habitatges de lloguer on la propietat no inverteix.
Obligació amb sancions d’invertir en l’eficiència energètica.
Ajudes al petit propietari condicionades a mantenir lloguer.
Campanya de visualització de la problemàtica.
2. Habitatges que s’han de rehabilitar:
Pisos sense ascensor on viu gent gran.
Habitatges en mal estat.
Permutes a gent gran de pisos sense ascensor per altres.
Estudi de l’estat dels edificis fet per l’ajuntament en conveni amb col·legi de professionals. Relacionat amb ITE. Classificar intervencions més urgents, energètic, accessibilitat, patologies.
Ajudes per rehabilitar, evitant que el benefici acabi en el privat, fomentant el lloguer social o càrregues fiscals.
3. Hi ha habitatges buits i alguns edificis  sencers buits, d’habitatge o altres usos. Crear un espai on posar en contacte propietàries amb pisos malmesos amb llogateres disposades a rehabilitar-los per viure-hi.
Potenciar contractes de lloguer més llargs, masoveria urbana, carència per fer obres.
Fer el mapa dels pisos buits i un cens, especificant el motiu pel qual estan buits.
4. Conversió de baixos comercials en habitatges.
No tenen bones condicions.
No se sap si són legals.
Ocupen espais comercials o productius, perjudicant la diversitat.
Inspeccions per comprovar que tinguin cèdula d’habitabilitat.
Més mecanismes de denúncia, legal i pública.
Conscienciació dels drets dels inquilins, sobretot en subarrendaments.
5. Afectació del PGM en els voltants de la plaça Joanic.
No s’inverteix en millores i s’abandona.
Aprofitar l’afectació per endreçar la zona, crear nou habitatge per al veïnat i fer equipaments.
6. Pisos turístics fan augmentar el preu de l’habitatge. Definició del sostre màxim d’allotjaments turístics, que el barri pot suportar sense perdre la identitat.
Regulació de l’adquisició vinculada a l’ús residencial propi.
7. Okupació:
A vegades per necessitat.
Barraquisme en solars.
Pisos en mal estat per evitar que s’okupin.
Dret a l’ocupació de l’habitatge buit.
Regular l’okupació, des de la ciutadania o l’administració, afavorint la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatge o altres.
Buscar una gestió col·lectiva/comuna de l’habitatge
8. Falta espai verd agrícola Obrir espais verds i horts comuns
9. Conclusions Exposició itinerant per difondre el problema d’habitatge a Gràcia i les possibles solucions.
Campanya de difusió d’alternatives a l’habitatge habitual: Masoveria urbana, cooperatives d’habitatge…

C. RECURSOS

Diagnosi Propostes
1.  Informació:
Dèficit d’informació per part de les Oficines d’Habitatge de l’ajuntament.
Desconeixement dels recursos disponibles.
Inexistència de dades per realitzar la diagnosi i dificultat d’accedir a les que existeixen.
Creació d’un observatori extern que “vigili”.
Redefinició de les tasques de l’oficina d’habitatge de l’ajuntament, assessoria, mobbing…
Cens d’habitatge, estudis que analitzin la situació.
2.  Polítiques públiques:
Falta parc d’habitatge públic protegit.
Falta d’ajudes per a col·lectius amb dificultats específiques, joves, gent gran, …
Falten facilitats per posar habitatge privat a bossa de lloguer social.
Limitar l’increment dels preus dels lloguers.
Fer un punt de trobada per als col·lectius més exclosos. Que joves i gent gran es puguin ajudar mútuament.
Que les noves construccions o remuntes (ampliació d’edificis existents) es destinin a habitatge social.
Condicionar ajudes públiques a propietaris a destinar l’habitatge a lloguer social.
Utilitzar l’habitatge dels bancs com a habitatge social per al veïnat.
3.  Desprotecció i indefensió en casos de mobbing. Oficina de recollida de queixes per mobbing.
4.  Autoorganització:
Gràcia és un barri col·laboratiu amb una important xarxa social.
Falta organització de resistència enfront als interessos del mercat. Els agents del mercat d’habitatge lliure disposen de molts recursos.
Falta de recursos per promoure models alternatius d’accés a l’habitatge.
Crear un sindicat de llogateres.
Incentivar cooperatives d’habitatge.
Difusió i mobilització del veïnat.
Difusió de models alternatius d’accés a l’habitatge.
Vaga de lloguers.
Pla d’habitatge públic que potenciï la intervenció sobre el construït front a l’obra nova.
5.  Falta de recursos per gestionar les condicions ambientals que entren en conflicte amb l’habitatge.

 

 

 

 

Advertisements