Document de propostes per la futura Abaceria

Després d’uns quants mesos de feina, de debatre i valorar diferents opcions i punts de vista, hem elaborat un document on expliquem la proposta de la Plataforma Gràcia Cap on Vas? per la reforma del mercat de l’Abaceria.

1. Introducció: Objectius de la PGCOV respecte a la reforma del mercat, un equipament estratègic per al barri

Davant la imminent reforma del mercat de l’Abaceria, a la Plataforma Gràcia cap a on Vas? considerem que és necessari obrir una reflexió i un debat col·lectius entorn del model de mercat i de comerç que volem per als nostres barris. L’Abaceria representa l’última oportunitat que tenim per revertir el model que s’ha anat imposant a la resta de mercats de la ciutat i per demostrar que podem pensar entre tots i totes una altra fórmula que doni una resposta més adequada a les necessitats del veïnat i dels comerciants i que tingui en compte la sostenibilitat ambiental i social. Creiem que el mercat no és només el lloc on anem a comprar, sinó que ha de ser també un eix vertebrador per a un barri cohesionat. I tot això passa, necessàriament, per defensar-ne la funció pública.

2. La proposta de la PGCOV

A. Els valors que defensem per al mercat: sobirania alimentària, sostenibilitat, economia social i cohesió veïnal

El nou model de mercat haurà de diversificar la distribució i fomentar el contacte amb petits productors i cooperatives agràries. Així mateix, prioritzar els productes ecològics i de proximitat i evitar la proliferació d’espais de degustació. D’altra banda, cal que gestioni els excedents i les minves d’aliments per evitar-ne el malbaratament. A més, ha de fomentar la creació de llocs de treball de qualitat i l’economia social i solidària. El respecte pel medi ambient ha de ser una prioritat.

B. La gestió: participació del veïnat, transparència i vincles amb entitats del barri

Per tal de garantir la participació, la transparència de la gestió i una veritable vinculació amb el barri, veïnat, paradistes, entitats, col·lectius i equipaments haurien de compartir un espai de participació per a la gestió d’aquest equipament públic.

En aquest sentit, cal tenir en compte que ja hi ha molts agents al barri amb una llarga trajectòria de treball al voltant de la sobirania alimentària, que haurien de tenir protagonisme en el mercat.

Així mateix, cal estudiar com podem introduir iniciatives ja existents per part dels serveis socials i que podrien tenir un espai al mercat, com ara la moneda social o el projecte Radars, entre altres.

En relació amb la necessitat de vetllar pels drets de les usuàries i usuaris del mercat, la inversió en un equipament públic com l’Abaceria hauria de comportar un control més acurat de la qualitat del producte, incloent-hi l’etiquetatge, amb la possibilitat d’introduir informació a l’etiqueta sobre la petjada ecològica (CO2) per identificar i certificar el producte de proximitat.

Amb l’objectiu de millorar la gestió de la distribució de productes en el darrer tram, aplicant criteris ambientals i de mobilitat sostenible, tal com es detalla a l’apartat següent, proposem habilitar un centre logístic de distribució de mercaderies per al servei de la Vila de Gràcia, complementat amb un punt de recollida de les comandes d’e-commerce que puguin fer les veïnes i veïns del barri.

Aquest centre de logística hauria de ser gestionat per un agent especialitzat en la mobilitat sostenible i amb experiència en la gestió i el control de la distribució urbana de mercaderies perquè, de manera complementària a l’activitat pròpia de la venda dels productes alimentaris gestionada des de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona, permeti contribuir en els costos de manteniment de l’equipament, de manera que es garanteixi l’equilibri del que pertocarà pagar als nous paradistes del mercat de l’Abaceria en concordança amb la resta dels mercats ja remodelats.

 

C.Els espais i els usos

SOTERRANI

Proposta: plataforma logística per al barri

Antecedents

a. Sobrecostos de la inversió

  • Un pàrquing per a clients, necessari en cas que s’inclogui un supermercat dins del mercat de l’Abaceria, suposa un sobrecost de 7 milions d’euros en la inversió.

b. Funció del mercat municipal

  • Els mercats municipals són infraestructures públiques, destinades a proveir la població més propera (barri), principalment de productes frescs d’alimentació.

c. Mobilitat i sostenibilitat ambiental

  • La Vila de Gràcia és un barri amb una mobilitat molt congestionada i un dels barris més densament poblats de Barcelona.
  • El trànsit rodat (vehicles particulars) és el principal causant de la mala qualitat de l’aire a la Vila.
  • La presència d’un pàrquing per a clients al mercat de l’Abaceria hi complicaria encara més la mobilitat.

d. Distribució logística: problemes i oportunitats

Problema

  • El 65 % dels costos de la cadena de distribució es produeixen en el tram que els experts anomenen «l’última milla».
  • La manca de solucions per a la gestió de la distribució en aquest tram dificulta greument la mobilitat i repercuteix negativament sobre la qualitat mediambiental i acústica.

Oportunitats

  • Més i millor participació dels usuaris i usuàries en el darrer tram de la distribució.
  • Augment de les possibilitats de disposar de productes frescs de proximitat.
  • Possibilitat d’aparició de noves activitats econòmiques i d’ocupació, actualment desconegudes, al voltant d’aquest model de distribució i que poden arribar a través de les xarxes socials i de l’alta connectivitat (comparació, compra en grup, creació d’apps, desenvolupament de sistemes de venda multicanal, etc.).
  • Adopció de solucions ètiques i sostenibles d’embalatge.
  • En relació amb l’activitat de paradistes i petits comerciants, aquest model de distribució a «l’última milla», els permet gestionar la venda de manera més eficient, a través de promocions o instal·lacions específiques.

 

L’Abaceria com a plataforma logística de proximitat

En un mercat de l’Abaceria sense supermercat a l’interior s’allibera la superfície de venda destinada a aquest operador, que queda disponible per posar en marxa activitats alternatives. En eliminar l’aparcament a la planta soterrani –2 s’elimina l’espai de rampes i es recupera una superfície molt important per a les maniobres de la logística. Així mateix, caldria estudiar en profunditat un pla d’explotació per treure’n la màxima rendibilitat.

En aquest mateix nivell, s’hi instal·laria un espai de magatzem i cambres de fred, amb la possibilitat de llogar-les a projectes del barri que en necessitin.

En un centre d’emmagatzematge i distribució per al petit comerç de la zona instal·lat a l’Abaceria, els vehicles de transport grans deixaran la mercaderia al mercat i des d’aquí es distribuirà als comerços de l’entorn mitjançant vehicles petits i no contaminants (motos, tricicles elèctrics, etc.). Així s’aconseguirà millorar la mobilitat d’una zona molt congestionada i es reduiran les emissions de CO2.

Sota aquest plantejament, la Plataforma Gràcia cap a on vas? proposa:

a. L’entrada de Barcelona Serveis Municipals, S.A. (BSM) com a operador responsable de l’explotació de la plataforma logística del mercat de l’Abaceria. Atès que es tracta d’un nou model molt lligat a la mobilitat sostenible, cal una aposta ferma del Consistori per involucrar els seus operadors (BSM i IMMB) en la gestió compartida de l’equipament, amb autonomia per a cada àrea de gestió.

b. L’assumpció per part de BSM del cost d’explotació/manteniment que s’assignava al supermercat en la proposta original, en compliment de la missió de l’empresa, pel que fa a la reinversió dels seus beneficis en projectes de mobilitat sostenible per a la ciutat.

c. Invertir una part dels 7 milions d’euros del soterrani –2 a fer l’edifici més eficient, fet que permetria reduir costos de manteniment i millorar la sostenibilitat del mercat des de tots els punt de vista, tal com es detalla a l’apartat C, «Espais i usos», d’aquest document.

d. A la semiplanta de les cambres s’hi instal·laria un petit aparcament per als paradistes i un espai per a l’e-commerce, amb l’objectiu de fer una prova pilot per habilitar-hi bústies on es recollirien les comandes, de manera que s’evitaria el trànsit de vehicles distribuint mercaderies porta a porta i es contribuiria a incrementar el nombre de visitants, tant o més que el que suposadament pot aportar un supermercat.

L’objectiu principal d’aquesta proposta és superar el model de mercat del segle xx, en el qual el supermercat, que requereix un espai sobredimensionat, no permet altres usos, i apostar pel mercat del segle xxi, que ha de ser un punt de trobada de les veïnes i veïns del barri i que, al mateix temps, contribueixi a la mobilitat sostenible del seu entorn i a la millora de les condicions mediambientals.

 

Posicionament contrari a l’aparcament per a clients

Pel que fa a la construcció d’un aparcament per als usuaris, és totalment contradictori, en un context de tendència a la pacificació del trànsit, mitjançant la creació de més zones per a vianants i de promoció d’una mobilitat sostenible per reduir la contaminació acústica i ambiental, que es fomenti l’ús del vehicle privat per anar a fer la compra. Resulta especialment absurd pel fet que el mercat es caracteritza per ser un lloc de compra de proximitat, en què es busca producte fresc i on la gran majoria dels usuaris són del barri. El pàrquing només podria respondre a les necessitats dels usuaris d’un supermercat i, per tant, no té cabuda en la nostra proposta.

La inversió de 7 milions d’euros per fer una planta més d’aparcaments només contribueix a un increment dels costos que recauen sobre els paradistes i limita l’accés a projectes que no poden fer una aportació tan elevada; alhora, allarga el període d’obres de manera innecessària.

En aquest sentit, la proposta de la Plataforma Gràcia cap a on vas? és la següent:

  • Inversió en la sostenibilitat energètica de l’edifici a càrrec del pressupost que es destinava inicialment a la construcció de la planta –2. Qualsevol inversió comporta reduir costos energètics molt considerables en aquesta mena d’instal·lacions.
  • Reutilització d’aigua de pluja de la coberta.
  • Reutilització de les aigües grises (grans quantitats en aquest tipus d’edifici).
  • Ús de l’aigua de l’aqüífer que molt probablement es localitzarà en l’execució del soterrani.
  • Instal·lació de plaques solars per al proveïment energètic.
  • L’ús de sistemes alternatius de geotèrmia amb l’objectiu de reduir el consum de climatització i aigua freda i calenta, permetria disminuir considerablement els costos energètics diaris.

Considerem molt més oportuna una inversió en infraestructures que possibilitin la sostenibilitat energètica de l’edifici i redueixin els costos de manteniment que han d’assumir els paradistes.

 

PLANTA BAIXA

Proposta 

  • Parades per als paradistes actuals: entre 40 i 50 aproximadament.
  • Parades en règim de lloguer o altres en què es prioritzi el respecte dels principis de la sobirania alimentària i l’economia social.
  • Parades d’ús rotatori que permetin la instal·lació dins del mercat de projectes locals de dimensió petita o mitjana, que no necessitin l’ús permanent de l’espai. Això aportaria una certa diversificació de producte i l’enriquiment consegüent de l’oferta. Així mateix, potenciaria l’ús del mercat i diversificaria el tipus d’usuari. Dins d’aquestes parades s’hi inclourien parades per a artesans locals.
  • Parades per oferir productes dels diferents productors dels grups de consum del barri (demanda ja existent). Es tractaria de generar un projecte d’autoocupació que alhora serveixi als productors com un lloc de venda extern als grups de consum.
  • Projecte que incorpori un servei social de seguiment de gent gran a partir del lliurament d’àpats a domicili (vincular el dret a l’alimentació amb el projecte Radars). Aquest espai podria oferir un servei a domicili (amb treballadors socials o d’autoocupació) o bé de menjador in situ, i el producte podria provenir de les parades, per venda i/o bé per gestió dels excedents.
  • Parada on s’ofereixin productes de projectes que tractin el problema del malbaratament.
  • Parades destinades al mercat de pagès, als productes provinents dels parcs agraris de proximitat o als productes dels horts urbans del districte (fet que en potenciaria l’existència al barri).
  • Espais per a les diverses entitats col·laboratives que amb vehicles elèctrics podrien fer la distribució de la petita paqueteria als comerciants i veïns del barri, així com la distribució d’altres mercaderies per evitar els camions estacionats en les àrees de vianants del barri.

 

Posicionament contrari al supermercat

Per què?

  1. Contribueix a la concentració de capital en poques mans.
  2. Es caracteritza per la precarització laboral.
  3. Ofereix poc control dels distribuïdors i gairebé no té oferta de proximitat.
  4. Encara que s’introdueixi com a restricció que no puguin vendre producte fresc, acaben venent-ne d’envasat.
  5. Hi ha opacitat en el recorregut del producte fins que arriba al consumidor.
  6. Els supermercats i la gran distribució no estan al servei del consumidor sinó que vulneren els seus drets i alteren els seus hàbits de consum en funció dels seus propis interessos monetaris de màxima i ràpida rendibilitat.
  7. Promou la insostenibilitat ambiental (aliments de procedència llunyana i excés d’embalatge poc respectuós amb el medi ambient).
  8. Destrueix el teixit comercial de proximitat.
  9. Ja hi ha una àmplia oferta de supermercats al barri.
  10. La seva presència en el projecte de l’IMMB respon a la necessitat d’abaratir la quota de manteniment dels paradistes. A la nostra proposta, la desaparició del pàrquing, la inversió en sostenibilitat energètica i estalvi d’aigua, el centre logístic (amb l’entrada de BSM com a operador logístic) i l’increment de parades eliminen aquest condicionant i fan innecessari el supermercat.
  11. Consumeix molt d’espai i recursos energètics de manera poc sostenible.

 

Usos alternatius al supermercat

La Plataforma Gràcia cap a on vas? proposa situar dins el mercat una sèrie de negocis que complementin amb serveis l’oferta al voltant de l’alimentació. Això potenciaria i facilitaria l’ús del mercat com un únic espai de compra, i atrauria nous perfils de consumidors. Aquest negocis contribuirien, tal com ho faran les parades, al pagament del manteniment general del mercat.

Exemples d’aquests usos complementaris:

  • Parades de producte de drogueria per acabar de completar l’oferta del mercat i facilitar la compra en una única aturada.
  • Servei de bugaderia.
  • Servei de ludoteca infantil.
  • Servei de suport a la cura d’infants que faciliti la conciliació dels temps de vida i treball dels i les paradistes, així com dels comerços adjacents.

 

PLANTA «ALTELL»

Propostes de la Plataforma Gràcia cap a on vas?

  • Espai per a difusió de projectes cooperatius.
  • Espai de difusió dels diferents horts urbans al barri.
  • Espai de cuina per a tallers.
  • Obrador de cuina, en règim de lloguer compartit o no, per a diferents iniciatives del barri, que podrien tenir un ús puntual segons necessitats de cada projecte i que apostin pel producte ecològic i de proximitat.
  • Centre de formació i sensibilització de producció i consum agroecològic per a escoles i residències públiques del barri.
  • Espai per a projectes del tipus «Nevera Solidària».

 

Anuncis